Critica al concert a Oxford

Besarabia va tindre l’oportunitat el novembre passat de portar la seua música a Anglaterra; era la primera vegada que presentàvem la nostra música fora d’Espanya. Realitzarem tres concerts a Oxford, Londres i Reading, i cadascun d’ells va ser un èxit excel·lent. Va ser una experiència inoblidable amb la qual vam poder acostar-nos al públic britànic, que va rebre la nostra proposta musical amb gran entusiasme. Ací us deixem la crítica al nostre primer concert a Oxford signat per Colin May de la revista digital: Nightshift – Oxford´s music online.

 

The Cellar – Oxford

A vegades un full de mà pot marcar la diferència. La promesa de Besarabia és diferent de l’habitual, promet mescla de ritmes i música de bandes balcàniques i Klezmer. Allí estan fotografiats en l’assolellada Espanya-el trio és de València- sostenint instruments acústics i ni senyal de trompetes o trombons en la fotografia. Va ser suficient per a eixir per la porta en una nit plujosa i desapacible quan el més temptador era quedar-se a casa. El grup toca en acústic, i el formen al violí Heidi Erbrich, a la percussió tradicional Eva Domingo i Jaume Pallardó en el oud, saz i Laouto de Creta . El grup crea un so folk refrescant i orgànic, començant per la seua primera cançó, una melodia tradicional búlgara.

La major part del repertori és instrumental, liderat per l’expressiva interpretació del violí d’Heidi. Varia el ritme i la tonalitat de manera impressionant (fins i tot s’atreveix a tocar el començament del concert per a violí de Beethoven i una mica de Mozart); i això és per que Heidi té una formació clàssica i una vida paral·lela com a violinista barroca. No obstant això, aquest no és un grup d’una sola persona:  com els tres s’escolten i es responen recorden a un trio de jazz d’alta qualitat. Sonen a malenconiós i feliç al mateix temps, com la bona música Klezmer.

No obstant això, no són totes les cançons instrumentals. Eva canta un parell de temes originals escrites en valencià; Una d’elles és una resposta a la crisi dels refugiats al Mediterrani, al començament Eva crea el so del mar fent girar l’arròs dins d’un bendir i més tard cantant amb la intensitat continguda que forma part del repertori de les millors cantants de la música soul. Amb l’altra cançó, la banda podria haver inventat un nou gènere, el Rap dels “Contes de Fades”, ja que és la història d’una girafa de joguet solitària que somia amb anar al mar. Eva la interpreta amb una màgica lluentor als ulls i fins i tot hi ha una aparició sorpresa de la pròpia girafa.

La música de Besarabia és contagiosa i la seua presència càlida en l’escenari és intrínseca al seu atractiu. La intimitat de The Cellar és un lloc perfecte per a ells/es i amb l’audiència responent amb entusiasme, rugint la seua aprovació al final, el lloc està de gom a gom. Aquesta nit és la primera visita de la banda a Oxford. Si tornen, feu vos el favor i isquen i vegen-los, sense importar l’inhòspit que siga el clima.

Colin May

Nightshift – Oxford´s music online
nightshiftmag.co.uk/2018/dec.pdf